ACTE PÚBLIC DE NOMENAMENT DE MN. ANTONI PLADEVALL COM A FILL ADOPTIU DE TONA

L’acte, senzill i molt emotiu, va servir per nomenar el sacerdot i historiador Antoni Pladevall i Font com a Fill Adoptiu o Honorari de Tona pels seus mèrits i el seu vincle i compromís amb el nostre poble al llarg dels anys.

Amb aquest nomenament, Mn. Antoni Pladevall passa a formar part del grup de persones il·lustres que ens han fet l’honor d’acceptar ser fills adoptius de Tona com són Antoni Figueras, Miquel Coll i Alentorn, Cecili Jaime i els germans Antoni i Pilarín Bayés.

BIOGRAFIA DEL NOU FILL ADOPTIU

Antoni Pladevall i Font va néixer a Taradell el 1934. De ben petit va sentir la vocació sacerdotal i als onze anys va entrar al Seminari de Vic, on va fer els estudis eclesiàstics. El bisbe Ramon Masnou l’ordenà sacerdot  el 1957 i poc després va ser destinat de vicari a Sant Feliu de Codines. Ja llavors Pladevall  havia emprès la seva altra gran vocació,  la Història, mercès en bona part  a la seva relació amb el Dr. Eduard Junyent, director del Museu Episcopal i dels Arxius Diocesans, que va ser el seu mestre.  Gràcies a una beca, el 1959 es trasllada a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), on fa estudis de Filologia i Història. En tornar a Vic el 1963 és nomenat professor d’Història del Seminari i de l’escola Sant Miquel dels Sants, i més tard de la Facultat de Teologia Sant Pacià, a Barcelona. També comença a col·laborar amb el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Són anys molt fructífers en el terreny intel·lectual, amb nombroses publicacions, com ara Els monestirs catalans (1968). 

El 1978, arran de la mort del Dr. Junyent, Pladevall decideix emprendre nous camins vitals. Sense desvincular-se del tot del bisbat de Vic, fa oposicions a la Diputació de Barcelona i es converteix en funcionari d’aquesta institució. S’instal·la a Barcelona. El 1980 Max Cahner, conseller de Cultura del primer govern Pujol, el va cridar a la Generalitat de Catalunya per formar part del grup inicial que havia d’organitzar el departament. Pladevall va ser nomenat cap de la secció d’Inventari del Patrimoni Arquitectònic (1980-1999). Entre el 1984 i el 1986 va ser director general de Patrimoni Artístic, de la mà del conseller de Cultura Joan Rigol. Durant tots aquests anys continua la seva producció historiogràfica, compaginant-la amb les seves obligacions públiques. Escriu nombroses monografies d’història local, la majoria de poblacions osonenques. La de Taradell és del 1995. També dirigeix o col·labora en projectes editorials tan importants com la Gran Geografia Comarcal de Catalunya i la Catalunya romànica, i, més endavant, en L’art gòtic a Catalunya. Publica els llibres El general Josep Moragues. Heroi i màrtir de Catalunya (1988) i Història de l’Església a Catalunya (1989), que han esdevingut veritables clàssics. És també peça clau en la campanya de restauració del monestir de Sant Pere de Casserres (1994-1997), del qual publicarà una excel·lent monografia el 2004. 

En jubilar-se el 1999 rep el nomenament de rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja (Moianès). Encara n’és. Són anys de reconeixement públic de la seva tasca: el 1990 és nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans; el 1994, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; i el 1998, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1994 rep la Creu de Sant Jordi i el 2003, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció honorífica del Govern català.

ANTONI PLADEVALL I TONA

El vincle d’Antoni Pladevall amb Tona començà  el 1965, quan va passar a fer d’ajudant o col·laborador del rector mossèn Joan Colom a la parròquia de Sant Andreu. Colom havia estat professor seu al Seminari. Va dir misses a Tona els diumenges i en festes assenyalades durant prop de divuit anys, fins al 1983. És així com entrà en contacte amb molta gent del poble, amb qui l’uneix encara una ferma amistat.

Com a historiador ha publicat molts articles d’història sobre Tona. El primer el 1958 a la revista Ausa, de Vic, dedicat a l’església parroquial de Sant Andreu i a la seva sufragània de Sant Cugat de Gavadons. Després n’ha publicat molts d’altres en programes de festa major del poble, en el Llibre de l’any i en el Llibre de Tona. El primer d’ells, el 1968, i el més recent, l’any 2006. La culminació d’aquesta tasca d’investigació històrica sobre Tona va ser el llibre Tona. Mil cent anys d’història (1990), una obra imprescindible per al coneixement del nostre passat. Va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Tona amb motiu dels 1100 anys de la consagració de l’església de Sant Andreu del Castell. Es tracta d’una síntesi de tot el saber d’Antoni Pladevall sobre Tona, fruit d’anys i anys de remenar arxius. Un autèntic tresor historiogràfic, si pensem que tant l’arxiu parroquial com l’arxiu històric municipal van ser destruïts durant la Guerra Civil i en els anys de la postguerra, i que l’autor no en va poder disposar. Pladevall ha ordenat i consultat molts arxius de cases pairals de Tona i de poblacions veïnes, d’on ha espigolat nombroses notícies històriques inèdites i en molts casos ha pogut reconstruir l’arbre genealògic d’aquestes famílies pageses.

També per a la història del nostre municipi i de Taradell és una fita historiogràfica de gran mèrit i valor el seu llibre Mont-rodon. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casal osonenc, de l’any 2001.

Així mateix, Pladevall fou membre del Patronat del Castell  i formà part de la comissió organitzadora de la commemoració dels 1100 anys de l’església de Sant Andreu del Castell (1989), i, en tant que col·laborador del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona,  cap de la secció d’Inventari del Patrimoni Artístic i director general de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya, va  intervenir activament i decisivament en les restauracions de l’església de Sant Andreu del Castell  (1975-1976 i 1985-1988),  la capella i el casal de Mont-rodon (1982-1983), i el santuari de Lurdes, antiga capella de Santa Maria del Barri (1992). Va assessorar també en els treballs de restauració de la capella de Sant Miquel de Vilageriu (1979). Quan ha calgut, Pladevall ha denunciat públicament l’espoli, la deixadesa o l’especulació del nostre patrimoni monumental, com va ser el cas de l’enderroc del balneari Roqueta o l’abandonament i l’espoli que va patir el casal de Mont-rodon.

Al llarg de tota la seva vida, Antoni Pladevall ha fet una gran tasca de sensibilització i divulgació del patrimoni i de la història de Tona, en bona part gràcies als seus escrits, però també a través de conferències, pregons o visites i excursions guiades. El 1974, per exemple, impartí a la biblioteca Joan Maragall  un cicle de conferències per a escolars dedicat a la història de Tona i la comarca d’Osona a l’edat mitjana. També ha fet conferències o xerrades a Tona sobre l’abat Oliba, la història de Catalunya en època medieval i moderna, o mossèn Joan Colom. Va ser cridaner de l’Aplec de la Rosa el 1984, pregoner de les festes dels 1100 anys de Sant Andreu del Castell  i va participar el 2014 en els actes que es van celebrar a Tona per commemorar el Tricentenari de 1714.