TROBEN UNA DONZELLA DEL MAR A TONA

Dimecres, 9 de març de 2016

El col∙laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusfont (ICP), Jordi Balaguer, descriu en un article recentment publicat a la revista Comptes Rendus Palevol, una nova
espècie de sireni ‐un ordre de mamífers marins també coneguts com “vaques marines” al qual pertanyen els manatins i el dugong actuals‐ a partir d’unes restes trobades a prop de
Tona.

Les restes recuperades tenen una antiguitat d’uns 40 milions d’anys i inclouen
bona part del crani, vèrtebres i costelles i han servit per descriure la nova espècie
Prototherium ausetanum, batejada així en al∙lusió als íbers que van viure a la zona.

El paleontolèg Jordi Balaguer encapçala l’estudi que ha permès descriure la nova espècie de
dugong de l’Eocè Prototherium ausetanum a partir d’unes restes recuperades al jaciment de
Mas Vilageliu, a uns 2 quilòmetres del municipi de Tona. “L’estudi del crani ha revelat
diferències significatives respecte les altres espècies fòssils de sireni que coneixiem de l’Eocè
mitjà i certes semblances amb les del gènere Prototherium trobades a Itàlia i Espanya”, explica
el col∙laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). L’epítet assignat a
la nova espècie (“ausetanum”) és una referència als ausetans, antic poble íber de la Plana de
Vic.

L’estudi de les noves restes també ha permès concloure que els fòssils de sireni trobats
anteriorment al mateix municipi de Tona i publicats a finals dels anys 80 segurament
pertanyen a una espècie descrita a Itàlia i, per tant, confirma la presència de com a mínim dues
espècies diferents d’aquest grup en aquesta zona. La recerca ha estat publicada a la revista
especialitzada Comptes Rendus Palevol.

Durant l’Eocè, el que actualment és la Plana de Vic era un mar tropical amb esculls de corall
on hi habitaven sirenis, cetacis i peixos i una gran diversitat d’invertebrats. Sobre les restes del
dugong, els investigadors han identificat una espècie d’esponja marina habitualment vivia a
fondàries superiors als 100 metres. “El fet que en aquesta zona no trobem fanerògames
marines, l’aliment principal dels dugongs, però si que hi trobem associada aquesta esponja,
ens fa pensar que l’animal no va morir allà on el vam trobar”, explica Balaguer. Un cop mort, el
cos s’hauria dipositat en el fons i s’hauria anat cobrint lentament amb sediments, la qual cosa
hauria donat temps suficient a les esponges per crèixer sobre les seves restes.

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
L’ICP és un centre de recerca que forma part del Programa CERCA de la Generalitat de
Catalunya. Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de
vertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al més
alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència
eficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.

+ article original: Balaguer, J. & Alba, D.M. (in press). A new dugong species (Sirenia,
Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula) Comptes Rendus Palevol.

Darrera actualització: 9.03.2016 | 09:38