El col∙laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusfont (ICP), Jordi Balaguer, descriu en un article recentment publicat a la revista Comptes Rendus Palevol, una novaespècie de sireni ‐un ordre de mamífers marins també coneguts com “vaques marines” al qual pertanyen els manatins i el dugong actuals‐ a partir d’unes restes trobades a prop deTona.
Les restes recuperades tenen una antiguitat d’uns 40 milions d’anys i inclouenbona part del crani, vèrtebres i costelles i han servit per descriure la nova espèciePrototherium ausetanum, batejada així en al∙lusió als íbers que van viure a la zona.
El paleontolèg Jordi Balaguer encapçala l’estudi que ha permès descriure la nova espècie dedugong de l’Eocè Prototherium ausetanum a partir d’unes restes recuperades al jaciment deMas Vilageliu, a uns 2 quilòmetres del municipi de Tona. “L’estudi del crani ha revelatdiferències significatives respecte les altres espècies fòssils de sireni que coneixiem de l’Eocèmitjà i certes semblances amb les del gènere Prototherium trobades a Itàlia i Espanya”, explicael col∙laborador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). L’epítet assignat ala nova espècie (“ausetanum”) és una referència als ausetans, antic poble íber de la Plana deVic.
L’estudi de les noves restes també ha permès concloure que els fòssils de sireni trobatsanteriorment al mateix municipi de Tona i publicats a finals dels anys 80 seguramentpertanyen a una espècie descrita a Itàlia i, per tant, confirma la presència de com a mínim duesespècies diferents d’aquest grup en aquesta zona. La recerca ha estat publicada a la revistaespecialitzada Comptes Rendus Palevol.
Durant l’Eocè, el que actualment és la Plana de Vic era un mar tropical amb esculls de corallon hi habitaven sirenis, cetacis i peixos i una gran diversitat d’invertebrats. Sobre les restes deldugong, els investigadors han identificat una espècie d’esponja marina habitualment vivia afondàries superiors als 100 metres. “El fet que en aquesta zona no trobem fanerògamesmarines, l’aliment principal dels dugongs, però si que hi trobem associada aquesta esponja,ens fa pensar que l’animal no va morir allà on el vam trobar”, explica Balaguer. Un cop mort, elcos s’hauria dipositat en el fons i s’hauria anat cobrint lentament amb sediments, la qual cosahauria donat temps suficient a les esponges per crèixer sobre les seves restes.
L’Institut Català de Paleontologia Miquel CrusafontL’ICP és un centre de recerca que forma part del Programa CERCA de la Generalitat deCatalunya. Com a centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia devertebrats i humana a Catalunya, l'ICP té la voluntat d'impulsar i de promoure la recerca al mésalt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferènciaeficient de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.
+ article original: Balaguer, J. & Alba, D.M. (in press). A new dugong species (Sirenia,Dugongidae) from the Eocene of Catalonia (NE Iberian Peninsula) Comptes Rendus Palevol.