CAMPANYA D'EXCAVACIONS 2020 AL CAMP DE LES LLOSES

 Una mica d’història sobre el jaciment del Camp de les Lloses

INTEGRACIÓ I CONNECTIVITAT EN UNA CRUÏLLA DE CAMINS: EL CAMP DE LES LLOSES.TONA, OSONA (125-75 a.E)

La construcció i reforma viària romana implementada a partir del tercer quart del s.II a.E, al  nord-est peninsular i a la Gàl·lia, mostra una reorganització administrativa i territorial a gran escala i els camins en són un testimoni fefaent.

L’assentament del Camp de les Lloses. Tona (125-75 a.E) està estretament vinculat amb les vies i rutes romanes que connectaven l’actual territori de la Catalunya interior amb el prelitoral i la costa mediterrània. La cruïlla de camins antics que es van articular a l’entorn de l’establiment romanorepublicà és molt significativa; en direcció nord/sud, connectant L’Ausetània romana vers la costa cap a l’est,  primer amb la via republicana de Manius Sergius i, a partir d’August,  amb la via imperial del Congost; una tercera via coneguda com la de Collsuspina formarà part d’aquesta intersecció que connectarà, d’est a oest, el territori ausetà vers l’interior de Catalunya. Sense desestimar la ruta cap els Pirineus, al nord, i els passos del Montseny a l’est.

La seqüència ocupacional del jaciment mostra com el vicus manté una vinculació directa amb la presència militar a l’establiment. Són molt interessants Les possibilitats d’investigar la comunitat que viu, treballa i freqüenta el nucli des de l’òptica del paper que van jugar, especialment, les unitats d’auxilia locals que formaven part de l’exèrcit romà, en la integració i fusió de la població indígena ausetana dins d’una comunitat romana, amb les consegüents dinàmiques de participació en la producció i gestió de tot tipus de bens. Els estudis arqueològics permeten la definició dels espais ocupacionals i de producció vinculats a les necessitats logístiques que imposà la romanització. Aspectes fonamentals com la producció metal·lúrgica d’armes i eines ( fabrica armorum)  i l’existència d’un possible taller monetal (estudis numismàtics i metal·logràfics) són algunes de les línies de recerca actuals que juntament als estudis històrics, poblacionals i de gènere (anàlisis paleogenètiques) permeten aprofundir en el coneixement de la comunitat relacional i conèixer la multitud d’estatus jurídics generats a partir d’aquestes connexions. Els estudis sobre el paisatge antic i la paleofauna mostren també la transformació del paradigma ibèric vers un model romà d’explotació dels recursos.

La campanya d’excavacions 2020

La proposta d’intervenció d’enguany abraça una àrea força àmplia situada al camp B del jaciment del Camp de les Lloses, que aproximadament ocuparia una extensió de 1000 m2. El projecte contempla l’actuació durant la campanya 2020 a l’àrea sud dels edificis I i K (àmbits 73, 79, 81, 84). També s’actuarà al sector nord de l’edifici K (àmbit 82) (veure plànol).

L’objectiu principal continua sent el coneixement urbanístic d’aquesta insula de cases i els seus espais de circulació, per tal d’ordenar i entendre les diverses fases constructives i cronoculturals. Es procedirà per tal de complir amb aquests objectius a l’exhauriment de les seqüències estratigràfiques d’ocupació que ja han estat començades en campanyes anteriors.

Equip de treball

• Direcció i coordinació: Montserrat Duran (Centre d’Interpretació el Camp de les Lloses), Josep Font (ACTIUM), Imma Mestres (Centre d’Interpretació el Camp de les Lloses) i Dr. Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya, MAC)
• Investigador principal. Dr. Antoni Ñaco, investigador ICREA (Universitat de Girona, UDG)
• Investigador substitut. Dr. Carles Padrós (Servei de Museus. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya)
• Projecte de restauració dels béns mobles. Responsable: Alejandra Balboa
• Projecte de restauració dels béns immobles. Responsables: Agustín Gamarra i Maria José García. Gamarra&García.
• Arqueòlegs i arqueòlogues amb responsabilitats específiques: Ot Ordeig (antropologia de camp) i David Tuneu (fotografia aèria i tractament digital

Arqueòlegs i arqueòlogues col·laboradores i col.laboradors

El grup està format en total per trenta persones:

• Estudiants de la Universitat de Barcelona (UB), pràctiques del Grau d’Arquelogia en format digital on line (10 alumnes). Direcció:  Montserrat Duran i Imma Mestres (CDL)
• Grup de voluntaris i voluntàries d’Osona (2 persones)
• Estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) (20 persones)
• Estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)(3 persones)

Finançament de la campanya

La campanya ha estat possible gràcies al permís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en el finançament hi participen les següents administracions

• Ajuntament de Tona
• Diputació de Barcelona
• Generalitat de Catalunya

Cal esmentar que l’ajuntament de Tona ha fet possible també que els i les estudiants puguin anar a banyar-se de forma gratuïta a les piscines municipal després dels treballs de camp.

Metodologia de treball

El marc general d’actuació està recollit dins del projecte de recerca 2017-2020 “l’Ausetània romana abans de la fundació d’Auso” (ARFA).