EN LA MORT DE PERE ROQUET JORDÀ

En Pere, de petit, va estar a l'Escolania de Montserrat. Aquest fet li va permetre obtenir una bona educació musical. Per això als anys quaranta va prendre part en dues iniciatives musicals del poble: la Terpsícor Jazz, orquestrina en què ocasionalment va actuar, i la Cobla Montseny, en la qual tocava el contrabaix. Val a dir que en les dues agrupacions musicals també hi participava de manera ben activa el seu germà Jaume. Em consta que mai no va abandonar ni l'afició a la música ni els vincles amb Montserrat.

Als anys cinquanta, amb el pare i els germans Josep i Jaume, en Pere es va centrar en la transformació del taller familiar en una fàbrica. Ho expliquen de manera clara, en el llibre de la col·lecció 'L'Abans' dedicat a Tona, els amics Carles Padrós i Carles Puigferrat: "Una gran indústria del metall ha estat el taller Roquet, fundat l'any 1940: d'un petit taller de reparació i millora de maquinària agrícola, es va convertir en un dels majors productors d'elevadors hidràulics per a tractors i sistemes hidràulics de l'Estat, i va arribar a donar feina a més de 250 persones durant la dècada del 1970". L'empresa, des de llavors, ha anat creixent, ha diversificat i modernitzat -constantment- els processos de producció (recordo que aquest va ser el tema de la darrera conversa mantinguda amb en Pere, ara fa un any), i ha obert nous centres de treball. Actualment, la fabricació del Grup Roquet es du a terme a Vic, Centelles, Roda i Ploiesti (Romania), a més de Tona, i les seves solucions hidràuliques són presents en més de 30 països. No seria exagerat afirmar que, en 70 anys, o menys, Roquet ha passat de Tona al món, si bé mantenint presència i activitat en el lloc d'origen.

L'empremta de Pere Roquet Jordà, doncs, resta ben visible en el nostre poble, sobretot per l'empresa que va contribuir a redimensionar, i també per la influència econòmica, demogràfica i social de l'establiment industrial resultant. Que descansi en pau.

Amadeu Lleopart i Costa, en nom de l'Ajuntament de Tona