INAUGURACIÓ DEL NOU EQUIPAMENT MUSEÍSTIC DEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL CAMP DE LES LLOSES

El nou edifici de 500m2 és de l'arquitecte Pere Molina i està compost per un espai de recepció, dues sales d’exposició, una aula didàctica i dos espais de treballs (biblioteca i despatx, així com un espai de laboratori arqueològic), dos
magatzems o reserves, als quals cal afegir els espais de serveis.

Actualment s’està treballant en el nou projecte museogràfic de l’exposició permanent que fusionarà les dues col·leccions arqueològiques i utilitzarà les narratives i llenguatges contemporanis fruit de les noves tecnologies que aproparà el museu a les presents i futures generacions.

Tots aquests treballs tenen l'objectiu d assolir la transició de Centre d'Interpretació a Museu Registrat de la Generalitat de Catalunya. L'am pliació del Centre d'Interpretació del Camp de les Lloses forma part del projecte comarcal Osona, Paisatge, Tradició i Cultura que ha estat coordinat i gestionat des del Consell Comarcal d Osona, i el cost total de l’obra ha estat de 7 87.499, 72, cofinançat per l'Ajuntament de Tona, els Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el mar c del programa operatiu FEDER de Catalunya (2014 - 2020) i la Generalitat de Catalunya.

El Camp de les Lloses

El Camp de les Lloses és un jaciment arqueològic situat a Tona, i obert al públic des de l any 2 006 j unta ment amb l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipò sit, la col·lecció d’arqueologia municipal i la col·lecció monogràfica del Camp de les Lloses.

Podríem afirmar que el Camp de les Lloses és un dels primers assentaments romans a Catalunya vinculat a la construcció de l’antiga via romana de Manius Sergius, coneguda a través d’alguns mil·liaris o fites que assenyalen les distàncies (el de la VII milla descobert al Vilar de Tona i el de la I milla a Santa Eulàlia de Riuprimer). L’arqueologia ens permet descobrir la vida quotidiana de la comunitat que hi va viure fa més de 2100 anys caracteritzada per una cultura híbrida, del moment de transició del mon íber al romà, això el singularitza i el fa atractiu per visitar-lo.

L’equipament és de titularitat municipal des de l’any 2004, si bé el descobriment del jaciment es remunta a l'any 1916. Des de l’any 1991 a l’actualitat s'han realitzat campanyes d’excavacions científiques; a més des del Centre d’Interpretació s’elabora un programa d’activitats anual divers adreçat a diversos públics dedicat als àmbits del coneixement, la recerca arqueològica (d’àmbit internacional), l’educació , la difusió i la socialització dels valors del patrimoni i la història local.

En les diferents campanyes dutes a terme, s’ha excavat un 40% de la seva superfície i s’han recuperat més de 20.000 peces, algunes de les quals es troben exposades a l’actual sala d’exposició permanent del Centre d’Interpretació.

És un jaciment situat en un solar de 9000 m2 en procés d’excavació i museïtzació. El jaciment i la col·lecció creix en a mesura que es van fer els treballs arqueològics. El volum, la importància històrica i la singularitat dels objectes que es van recuperant i l’interès en la seva exhibició i interpretació , així com la voluntat del projecte d’arqueologia social d’atenció a diversos públics, varen fer plantejar a l’ajuntament la necessitat d'ampliar aquest espai amb la finalitat de poder atendre tots aquests interessos.

ACTE DE REPARACIÓ JURÍDICA DE LES SENTÈNCIES DE DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

Acabat l'acte d'inauguració, Tona va homenatjar els represaliats i represaliades en l’acte de reconeixement i restitució a les 32 víctimes del franquisme de Tona.

L'acte, molt emotiu, va comptar amb les intervencions de l’alcalde, Amadeu Lleopart i el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Antoni Font, que va lliurar a les famílies de 12 víctimes de la dictadura franquista el certificat de nul·litat del judici sumaríssim. Les famílies dels altres 20 represaliats no van poder ser a l’acte i podran recollir el certificat a l’ajuntament.

Dels 32 represaliats, quatre van ser condemnats a mort i executats (Jacint Creus Nogué, Joan Guiteras Barnils, Lluís Parés Planelló i Josep Suriñach Romans). Carles Puigferrat, responsable de la documentació de tots els casos, va explicar com procedia el règim en tots i cadascun dels casos, desde la denúncia fins als judicis sumaríssims.