LA CONVERSA: MERCÈ BOIX I GARCÉS

La Mercè Boix, nascuda a Balenyà l’11 de juny de 1950, va viure a La Tria fins als 13 anys, quan es va traslladar al Vendrell amb la seva família. D’ençà de 1973, quan va contraure matrimoni amb en Jaume Francàs, ha viscut al mas Vilamajor de Tona.

Enguany se li ha atorgat el Premi Mil·liari, un reconeixement que premia els mereixements especials o els serveis extraordinaris prestats al poble de Tona, per la seva implicació constant i altruista amb les activitats del poble, eminentment des de dues vessants, el camp del voluntariat i la participació en entitats culturals del municipi.

• La Mercè de Vilamajor premi Mil·liari 2019! Què vas pensar quan t’ho van comunicar? Com et sents?

És difícil d’explicar, va ser una cosa molt grossa. Com que em caigués “un pedrusco” a sobre i em vaig posar a tremolar. Com que la pedra del mateix Mil·liari m’hagués caigut al damunt.

• T’ho haguessis pensat mai?

Mai mai mai de la vida... perquè el que faig no ho faig perquè m’ho reconeguin sinó que ho faig perquè realment ho sento. Ho faig perquè ho haig de fer o perquè em toca. No m’és cap esforç.

• Com et descriuries?

Aquesta costa una mica. D’entrada sóc molt tímida. Per afrontar les coses em costa bastant, sóc temorenca, i mica en mica em vaig donant suport a mi mateixa per aconseguir les coses que em proposo.

• Un dels motius del premi és la teva tasca en l’àmbit del voluntariat. Quins són els punts forts del voluntariat a Tona?

Hi ha molts àmbits al poble on es pot ajudar, on un voluntari pot donar un cop de mà, i destacaria que els voluntaris de Tona son gent despresa, que ajuden i a més gaudeixen ajudant, els surt de dins.

• Has estat, i ets, una persona clau en el naixement i consolidació de la Coral de Can Codina. Quin fou el vostre primer contacte amb la Fundació?

Fa molts anys arrel de que una cosina hi va ser ingressada. Més tard, la tia Conxita, va ser una de les primeres usuàries dels habitatges tutelats fins que va ser més depenent i va ingressar al Casal.

• I d’on va sorgir la idea de crear la Coral de Can Codina?

Arrel del contacte ambla Pilar Marmi. M’ho va demanar fins a tres vegades! A mi em feia frente, però a la tercera vaig pensar, si cantes i els altres s’ho passen bé, ja està. Recordo que era a mig estiu i vam decidir que pel setembre començaríem, un cop cada quinze dies. Vam arrencar cantant cançons que tots sabíem i va ser tant maco, vaig veure una entrega tant maca... que em vaig emocionar. Després del primer dia li vaig dia a la Pilar, no vindré cada quinze dies, vindre cada setmana!

•  Quantes persones la formeu?

Aquesta setmana érem 40. Baixen voluntaris i tot a cantar. Algun dia en falta algun, o algun avi no es troba bé... l’Alba ens toca el piano i posem totes les cadires al voltant.

• Quants assajos feu ?

Un a la setmana, els dimarts de 5 a quarts de 7.

•  I concerts?

En fem alguns a la resta de residències de Tona, per la Torronada o la Mona, algun amb els nens de la Vedruna, a Can Codina. No són concerts grossos perquè la nostra idea és passar-ho bé, que mentre siguin allà els avis s’ho passin bé i no pensin amb res.

• Llarga vida a la coral del Casal.

Si si, mentre pugui si. I mira, si ve algú que en sàpiga més de dirigir i cantar jo l’ajudaré amb el que sigui i estaré al seu costat.  

• Més enllà de la coral, hi desenvolupes altres tasques al Casal?

Si, els acompanyo a algunes excursions, els acompanyo a l’escola bressol per cantar amb els nens i nenes. Si les activitats són al matí no em va bé, però si ho tinc bé els acompanyo.

• En l’àmbit social també us hem vist col·laborar amb l’Associació de Donants de Sang de Tona i Tona contra el càncer. Com hi vàreu posar el peu en aquestes entitats? En coneixíeu algun/a membre?

Companyes del Cor Bonaire com la Imma Clot em van engrescar a col·laborar-hi passant guardioles, vendre números i ajudar-los en la mesura del que puc sempre que ho necessitessin.

• Sabem que culturalment també tens força inquietuds, especialment en el món del cant. D’on prové aquest amor pel cant?

La mare cantava sempre, sempre l’havia vist cantar. Cosia a màquina... i cantava, sempre cantava. Mira, poder ve de la mare. L’avi diu que els seu pare també cantava a missa i tocava la guitarra... potser també ve d’això. Tota la vida m’ha agradat cantar. No ens sé pas! Però mira, jo canto (riures)

• I què representa per tu el cant coral?

M’és una medicina. Per mi és una teràpia molt bona, mentre cantes no penses en res, només penses en allò que fas, i t’ajuda.

• I si parlem del Cor Bonaire?... n’ets la presidenta! Què suposa ostentar-ne aquest càrrec?

Ui!, això també em va venir molt gros. Fou arrel de l’enfermetat de l’Imma que m’ho van proposar. No sóc massa de lletres ni de números, tinc voluntat i res més. Em va donar empenta el fet que diversos companys es van comprometre a ajudar-m’hi. Són uns companys amb els que m’hi trobo molt bé i em sembla que m’estimen.

• Hi dediques moltes hores?

No massa. Assagem els dimarts i puntualment, abans dels concerts i dedico més hores.

• Però també cantes amb el Cor Parroquial. Des de quan?

Això si que no us sabré dir. Fa molts anys. Recordo que ja hi havia Mossèn Pere, i un dia em va comentar que era ben trist que no hi hagués coral a missa. Això em va tocar i un dia després d’un assaig amb el Cor Bonaire vaig parlar-ho amb la Mª Antònia Valldeoriola i ens hi vam animar. Fa molts anys.

• També és coneguda la teva col·laboració amb el Pessebre Vivent de Tona. Quants anys fa que hi col·labores?

Els nens eren petits. El meu germà col·laborava amb els focs. Al principi havia fet alguna escena, després feia botifarres...

• En què es concreta la teva tasca?

A dia d’avui no hi faig gaire. Com que de bestiar no n’hi ha i a casa en tenim els deixo alguna gallina i alguna gallina. Ara els nanus ja s’han fet grans i em falta temps.

• Per últim, també ajudes a la Comissió de Reis, com?

Després de que ho deixessin la Marta Font i l’Anna Mª els faltava gent per poder fer el relleu. L’Angelina Santasmasas m’ho va demanar i mira, m’hi vaig apuntar. Aquí si que hi dediquem hores! Extres i tot. Fem el vestuari.

• Com dissenyeu els vestits?

Mirem que cada any facin més patxoca. No ho sé, entre totes ho fem tot. M’hi trobo molt bé.

• Pertànyer a tota aquesta diversitat d’entitats... enriqueix personalment aquest fet?

Penso que és el meu ensenyament. El caminar de la vida m’ha ensenyat més que estudiar perquè jo no ho he pogut fer gaire. M’ha ensenyat molt i aprenc cada dia. Enriqueix molt. Ho recomanaria a tothom, tu ajudes, però aquest fet t’ajuda a tu. Fixeu-vos que si m’han donat aquest premi és gràcies a tota aquesta gent que he conegut en aquestes entitats, són ells qui m’han animat a col·laborar en totes elles.

• Així, deus poder donar fe de la gran feina que es porta a terme en cada una d’elles....

S’hi fa molta feina i no és prou valorada. Hi ha molt esforç de moltes persones que desinteressadament fan possible totes aquestes activitats de les que gaudim al poble. 

 

Les preguntes curtes...

- Visc a Tona des de ...

1963 o 64. L’any 62 havíem de marxar de Balenyà. Fins després de fer la collita no vam poder anar al Vendrell. L’any 64 segur que ja érem tonencs.

- El meu racó del poble

L’església. El silenci... llàstima que ara són tancades. Un recolliment de 5 minuts a l’església per mi és molt.

- Tona un moment de l’any

L’Aplec amb els ballets, les carrosses, veure la canalla vestida amb els picarols... i l’arribada dels Reis, una festa molt maca i treballada i poder veure la innocència dels nens.

- M’agrada molt de Tona ....

El Castell. És un referent. Quan torno de viatge i veig el Castell penso, ja sóc a Tona!

- No m’agrada gens de Tona...

Això costarà més perquè m’agrada tot. No ho sé. Potser quan la gent es discuteix, això no m’agrada.

- Quan penso amb Tona penso amb...

Casa (riures)

*Podeu veure tota l'entrevista al canal de Youtube de l'Ajuntament de Tona