ROSER GRAU, EN EL RECORD, AMB AGRAÏMENT

Permeteu-me un punt de digressió. Les tonenques i tonencs tenim present que l’edifici Caterina Figueras es va construir gràcies a una donació particular, oi?, i també que l’Escola L’Era de Dalt es va edificar mercès a la donació de terrenys d’una societat agrària. Doncs bé: a aquesta llista d’accions benefactores hi ha de constar, evidentment, la donació a partir de la qual es va constituir la Fundació Buxaderas-Grau. Un benefici per a la comunitat (per ara, es disposa de la sala d’exposicions de Can Sebastià) amb potencial de futur.   

La Fundació Buxaderas-Grau té una protagonista ben destacable, i primera presidenta: la Roser Grau Subiranas. A causa de complicacions irreversibles del seu estat de salut, recentment la Roser ha mort. Massa vegades diem a algú, quan ja no hi és, tot allò que no li hem sabut confessar en vida. A la Roser, fa anys, en la inauguració de la sala d’exposicions de la Fundació Buxaderas-Grau, li vaig poder expressar, en nom del Patronat de la Fundació (ara repetiria les mateixes paraules també en nom de l’Ajuntament), el que sentia, el que sentíem llavors (i també avui): un agraïment enorme cap a la seva acció generosa, seguint la voluntat d’en Sebastià Buxaderas, el seu difunt marit, de donar a Tona la planta baixa de casa seva. (Ara l’anomenem Can Sebastià, però la planta noble –on vivia la Roser fins que es va traslladar a un dels habitatges tutelats de Can Codina– encara conserva ben viu i present el record de quan era Can Vila del Carrer.) Una generositat que va voler mantenir al marge de reconeixements públics i honors, per bé que se’ls mereixia i se’ls mereix. Una generositat que encara té més cares; les activitats de caràcter social i el mestratge en les arts tèxtils en són dos bons exemples. Pot haver-hi lectores i lectors que considerin que això últim s’hauria de remarcar més, en aquest escrit o en d’altres: tindrien raó.

***

Les persones que formem part d’un poble, que l’estimem i que, d’una manera o una altra, ens hi impliquem tenim el desig d’arribar a port havent millorat alguna cosa del nostre entorn, del nostre petit món –petit, però viscut intensament. En el teu cas, Roser, pel record que ens resta i pel que ens has llegat, has fet possible que Tona sigui millor. Gràcies per tot. Que descansis en pau.

Amadeu Lleopart i Costa, en nom de l’Ajuntament de Tona