Vespa asiàtica: com identificar-la i actuar

Dimecres, 5 de març de 2025

La vespa asiàtica (vespa velutina) és una espècie invasora que viu originàriament a la Xina, el nord de l’Índia i Indonèsia. A Catalunya es va detectar l’any 2012 i actualment és present arreu del territori.



És considerada una amenaça per a les abelles autòctones i altres pol·linitzadors, així com un problema per a la biodiversitat i l’apicultura.

La vespa asiàtica presenta un aspecte més fosc en comparació amb les vespes autòctones del nostre país. Només el quart segment de l’abdomen és de color groc-taronja. El cap és negre, la cara groc-taronja i l’extrem de les potes de color groc. La mida oscil·la entre 17 i 32 mm de llargada.

Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura. Les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius.

La vespa asiàtica instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions de coníferes.

La vespa asiàtica no és especialment agressiva per a les persones, però captura moltes abelles i és un problema afegit per a l’apicultura. Pot picar diverses vegades sense perdre el fibló.

Nius i vespers:

A partir de finals d’hivern, les femelles fundadores que sobreviuen a la hibernació construeixen individualment un petit niu (niu embrionari) fet amb fibres de fusta mastegada, obert a la part de sota i de mida inferior a una pilota de tenis. La reina construirà a l’interior un petit nombre de cel·les de cria, envoltades per una cúpula de paper. Aquests nius embrionaris es troben sobretot en llocs protegits d’edificis, magatzems, porxos i altres construccions humanes, ruscos buits o altres forats naturals arrecerats.

A la primavera, emergeixen del niu embrionari les primeres obreres que assumeixen progressivament diferents tasques, mentre que la reina es limitarà a la posta d’ous. D’aquesta fase de creixement o evolució del niu embrionari al mateix emplaçament, s’anomena vesper primari.

És important diferenciar-los: mentre en el niu embrionari la reina fundadora (única vespa adulta) només tindrà un comportament defensiu, en els vespers primaris les obreres poden defensar activament els voltants de la colònia. Davant el risc de picada que pot comportar la presència propera d’un vesper, caldrà prendre més precaucions i el seu control requerirà l’actuació de professionals preparats.

Si l’espai on s’ha desenvolupat el vesper primari és limitat per al creixement de la colònia, aleshores les obreres cerquen un segon emplaçament on construir un segon vesper (vesper secundari), més gran, situat en arbres alts (més de 10-15 m d’altura), edificis o estructures artificials. Els nius poden arribar a tenir més de 80 cm de diàmetre i contenir milers d’individus.

Imatge vesper inactiu: Font: Ajuntament de Tona

A la tardor, la reina pot produir entre 200 a 500 vespes reines que fundaran noves colònies l’any següent. Per tant, aquest vesper serà abandonat per les noves vespes reines i, després d’hibernar, les joves reines construiran de manera separada nous nius embrionaris a diversos indrets.

Així doncs, a la tardor, el niu queda buit i no es reutilitza l’any següent. A l’hivern, els mascles i les obreres moren, especialment amb l’arribada del fred i les primeres glaçades quedant el niu completament inactiu, i si a l’hivern es detecten nius, aquests nius vells no tornaran a ser ocupats.

Els nius inactius, sense presència de vespes, són sovint nius abandonats, construïts en temporades anteriors, i no són reutilitzats. Aquests vespers es van deteriorant a poc a poc, no cal retirar-los, ja que no generen risc per a les persones i representaria una despesa innecessària.

Important: Els nius no han de ser manipulats per particulars, car les vespes poden reaccionar de manera agressiva.

La destrucció dels nius, que es poden començar a veure a partir de juny, és un dels mètodes eficaços per tal de reduir les poblacions. L’època més adequada per a la destrucció dels nius coincideix amb els mesos de setembre i octubre, moment en què el niu té les dimensions i la capacitat màxima. Aquesta eliminació i control ha de ser efectuada per professionals especialitzats i/o per les autoritats competents.

Com que es tracta d’una vespa diürna, els nius s’han de destruir a trenc d’alba o al capvespre quan les vespes estan més inactives.

Si detecteu un niu, contacteu amb les autoritats competents com els Agents Rurals perquè són els responsables de la gestió de les espècies invasores, com la vespa asiàtica.  Avisar a l'Ajuntament és una bona opció per coordinar la intervenció i per saber el protocol específic a seguir en funció del moment de la detecció de niu.

Un cop valorat el risc i la necessitat o oportunitat d’actuar, caldrà determinar la titularitat de l’espai on es troba el vesper. En espais públics, correspondrà actuar a l’administració titular, mentre que en espais privats l’Administració local podrà informar i requerir a la persona titular perquè destrueixi la colònia.

Darrera actualització: 5.03.2025 | 11:19