COM EDUQUEM? Donem el que som

La jornada fou un espai de reflexió per entendre i conèixer els nostres desequilibris. Ens planteja els desequilibris com 5 fenòmens que condicionen la nostra manera de viure la vida i, sinó, pensem amb les situacions que ens estressen, preocupen o els pensaments que ocupen la nostre ment. 

Condiciona la manera de respondre als nostre fill/a si estic preocupat per un tema que hi estic obsesionant? 

Condiciona la forma d’atendre a un alumne si estic estressat/da? 

Durant 60 minuts hem compartit situacions quotidianes de les quals si les reconeixem les podem viure i enfrontar diferent.

Després de l’impuls que ens va oferir la xerrada, la regidoria d’Ensenyament es plau a convidar-vos a gaudir de l’amplia oferta educativa del municipi i desitjar-vos un bon curs!

Al marge dret podeeu veure un vídeo de la xerrada. 

Resum de la xerrada d'Eva Ventura, mestra

No podem donar allò que no tenim.
Primer cal educar l'educador. Si creiem que no tenim res a millorar... malament.
Si tinc una bona autoestima, tinc calma, sóc positiu... tinc valors per poder educar.
Si per contra tinc estrès, baixa autoestima, sóc negatiu... què donaré com a valor?
Desequilibris més habituals:
•Les preocupacions = m'estic preocupant abans d'hora d'allò que encara no ha succeït "i si em passa...". Patiment absurd on hi ha més fantasia negativa que res més.
•Pors que ens porten a exercir autoritarisme absurd. Hi ha pors instintives que són útils, però no són les habituals. La majoria de les pors són inútils i ens les fem nosaltres perquè es basen en la nostra imaginació. Això tindrà conseqüències amb els fills (complaure'ls de forma innecessària)
•La ment ens governa a nosaltres, no al revés. Tenim un speaker dins el nostre cervell i no ens adonem del destorb que suposa. El pensament ens domina llavors i això no ens beneficia. Descontrol mental que influeix negativament perquè ens fem idees preconcebudes per exemple. "aquest nen és tonto, no aprendrà res".
•Vivim en un món d'expectatives. Ens passem part de la nostra vida esperant els bons moments. No acceptem el que tenim. Quan l'expectativa no es compleix ens frustrem i els dies que hem estat a l'expectativa no ens deixa assaborir els moments presents. Per exemple. quan ens passem la setmana esperant el cap de setmana a la platja i llavors plou. Sempre estem esperant que arribin els millors moments. La pel·lícula "el clic" ho il·lustra molt bé. Això traslladat als nostres fills és terrible: volem que siguin perfectes!. Ells perceben en nosaltres la nostra frustració i fa que tinguin por a fer segons què per no frustrar-nos. Busquem la culpa fora i no en nosaltres. El què em fa mal és el com jo reacciono davant de la circumstància. Molts cops culpabilitzem els nostres fills de les nostres frustracions o d'allò que hem projectat en ells.
•L'estrès. Les nostres expectatives ens porten a anar estressats. Si estic estressat no tinc energia, llavors tendim a l'egocentrisme, tendim a veure els fills com una càrrega, som més permissius o més intolerants...
Aquests desequilibris els hem normalitzat. Alerta!!! És normal que es donin aquests desequilibris i els acceptem sense adonar-nos que són una aberració. És el que hem aprés!
Cal plantejar-nos COM ESTEM EDUCANT A L’ESCOLA? SÍ
Si assimiles els coneixements vals sinó ets un fracàs. Aquesta premissa encara està present a l'escola i a la societat en general.
Hem educat als nostres fills premiant els resultats i prou.
Es pot viure sense aquests desequilibris i de forma més conscient? SÍ. Tenim tècniques per aprendre a viure sense tants desequilibris? Per exemple la meditació. Podria formar part de l'escola? oi tant.
Abans de pretendre educar bé hem d'educar l'educador. Hi ha pedagogies més sàvies, però més que això cal centrar-nos en la pròpia persona i que aquesta sigui:
•serena
•comprensiva
•empàtica
•confiada
Els nens necessiten disciplina però amb amor. Necessiten sentit comú. Necessiten sentir-se SEMPRE estimats primer de tot a casa.
Necessitem educadors CENTRATS. Cal ensenyar amb FETS, amb allò que fem i donem.
L'educació segons com l'enfoqui pot ser un viatge apassionant o un malson.
Ens estem construint amb els nostres fills, amb els nostres alumnes.
Quan m'afronto als canvis, a les novetats, és quan aprenc. Quan sortim de la nostra zona de confort.
"El més meravellós de quan aprenc alguna cosa és que mai me la podran prendre" BBKing