CAMPANYA D'EXCAVACIÓ D'ESTIU 2015 AL CAMP DE LES LLOSES -JACIMENT ROMANOREPUBLICÀ 125-80 AC

Dimarts, 8 de setembre de 2015

Durant aquest estiu 2015 s’ha continuat l’excavació al Camp de les Lloses de Tona, una tasca valorada molt positivament per l’Ajuntament ja que és el patrimoni més antic del nostre poble i és un valor més que ens diferencia d’altres poblacions.

En els treballs d’excavació hi han participat estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S’han realitzat un seguit de treballs de dibuix i topografia per tal d’actualitzar les plantes del jaciment, així com els treballs de conservació preventiva de les noves estructures exhumades del jaciment.

Aquest estiu s’ha intervingut en tres edificis que estan situats davant la casa on es va documentar una peça singular de mobiliari de bronze amb decoració d’urpa de felí de tradició itàlica.

Un dels edifici presenta similituds constructives amb les altres cases de l’assentament. S’ha trobat que a les estances s’hi duien a terme activitats productives de béns de consum i de béns d’intercanvi relacionades amb la metal·lúrgia, com és tradició a l’establiment.

Un altre dels edificis investigats presenta un mòdul constructiu diferent, les parets aixecades són de tovot a diferència de l’ús de la tàpia dels altres edificis.

El darrer edifici investigat durant el curs d’excavació, destaca per la presència d’un paviment enllosat i un taller metal·lúrgic on s’hi excavà l’onzè enterrament perinatal del jaciment. La documentació d’un banc corregut inclinat, permet interpretar l’estança amb unes possibles cavallerisses. Destaquem l’exhumació d’un enterrament perinatal, que apareix, per primera vegada, en posició bocaterrosa. En aquesta estança s’ha documentat un divisor d’Iltiskesken.

Aquesta intervenció forma part del programa d’excavacions 2014-2017, en el marc del projecte d’investigació “El NE de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial”, aprovat per l’AGAUR i avalat científicament i finançat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), en col·laboració amb l’Ajuntament de Tona.

Darrera actualització: 8.09.2015 | 13:58