LA CONVERSA . Joan Pérez i Ruiz

En Joan Pérez, durant bona part de la seva vida, més de 40 anys!, ha estat l’ànima de l’atletisme de Tona. En va ser un dels fundadors, i la seva dedicació, tenacitat i constància han propiciat que l’atletisme a Tona avui sigui el que és. No s’entendria l’Associació Atlètica ni, en bona part, el món de l’esport tonenc, sense l’acció decidida i desinteressada, durant molts i molts anys, d’en Joan Pérez.

Així mateix, ha col·laborat activament en molts d’altres projectes socials que es porten a terme a Tona, amb l’equip de Protecció Civil de Tona i ha estat, i és, un col·laborador històric de l’agrupació local d’Osona Contra el Càncer.

Per aquests motius, enguany se li ha concedit el Premi Mil·liari.

Premi Mil·liari 2024, enhorabona! Com us vàreu assabentar del premi?

A través dels meus familiars, ja que l’alcalde ens va convidar al ple de l’ajuntament per fer públic el guanyador del premi mil·liari 2024, tot i que ens arribaven comentaris de gent del poble que m’havien votat.

Què ha significat l’atletisme per vostè?

A part de la meva família, el més gran que he tingut, m’encanta l’atletisme.

I què us va animar a vincular-vos al món de l’atletisme?

Quan en Manel Guadall i en Miquel Ferrer van fer la primera cursa a Tona, em van animar a formar part amb ells per organitzar curses. En aquell  moment encara no hi havia cap club d’atletisme. Les escoles hi participaven per separat, i va ser més tard, quan es va decidir formar l’Associació Atlètica de Tona, per tal d’unir les dues escoles.

Si haguéssiu d’escollir un record d’aquests més de 40 anys d’atletisme, amb quin us quedaríeu?

Antigament, organitzàvem autobusos per desplaçar els atletes, i els pares i mares de tots ells, i després de les competicions, ens quedàvem a fer pícnics i passàvem unes molt bones estones tots junts.

I després de molts anys entrenant pels carrers de Tona, es van aconseguir les actuals pistes d’atletisme, l’any 2.008.

Què en destacaríeu de l’associació de Tona contra el càncer?

La implicació de totes les persones que formen part de l’associació o ajuden desinteressadament, en especial a la presidenta, Carme Pujol, un pilar fonamental.

I de l’equip de Protecció Civil de Tona?

La seva col·laboració amb diverses activitats del poble.

 

Les preguntes curtes...

- Visc a Tona des de l’any 1.970, però la meva primera vegada al poble, va ser quan em van destinar, a través d’una empresa de Palència, la meva ciutat natal, a muntar els repetidors de Collsuspina, i estava allotjat en un pis a Tona. Més tard, vaig conèixer a la meva dona, la Pepita Pujol, i va ser quan vaig decidir quedar-m’hi i formar la nostra família.

- El meu racó del poble les pistes d’atletisme.

- Tona un moment de l’any les festes majors, quan participava a les curses.

- M’agrada molt de Tona, les diverses entitats esportives i culturals que participen activament en el poble.

He participat, voluntàriament, amb entitats com: el Pessebre Vivent de Tona, fent de guia, amb la flama del Canigó junt amb el centre excursionista de Tona, amb la comissió de la cavalcada dels reis, la cursa Vic-Tona, osona contra el càncer, protecció civil,... Però m’agradaria remarcar, que en moltes col·laboracions, jo no hauria pogut ajudar a les entitats que m’ho demanaven, sense l’ajuda de totes aquelles persones que sempre estaven disposades a venir amb mi a ajudar amb el què fes falta.

- No m’agrada gens de Tona, no en tinc resposta.

- Quan penso amb Tona penso amb la gent que em va acollir, ja que Palència és la meva ciutat natal, però Tona és el meu poble.