El manifest va ser aprovat en el decurs del ple del passat mes d'abril.
Les casualitats de la història han fet que conflueixin dos moments transcendentals pera Catalunya, un de recessió i l’altre d’expansió. El primer, ara fa 300 anys, va ser per laforça cruel d’una guerra i el d’ara, en ple segle XXI, democràtic i pacífic, esgotant totesles vies de diàleg i d’entesa per aconseguir que un poble pugui expressar lliurement laseva consciència nacional, que ha mantingut tot i els grans intents de repressió repetitscíclicament al llarg dels anys, i el seu dret a l’autodeterminació, dret fonamental querecullen tots els tractats internacionals.
Catalunya, el nostre país, és un clar exemple de nació que ha buscat el seu encaix enels diferents models d’estat que ha tingut Espanya obtenint, en diferents grausd’intensitat, una gran opressió a les nostres legítimes manifestacions de la cultura, lallengua, l’educació, la justícia, etc. La identitat d’un poble que ha subsistit a unadictadura i que ara es veu contínuament agredida pels diferents estaments querepresenten l’estat espanyol.
El món municipal, representant, entre d’altres, a través de l’Associació de Municipisper la Independència, està patint una gran envestida a la seva autonomia; s’estàqüestionant constantment, via judicial, la nostra capacitat de decidir en temesreferents a la sobirania com ho demostren els 220 recursos contenciososadministratius que ha presentant la delegació del govern espanyol de Catalunya contraajuntaments catalans, una croada insòlita que vol intimidar, sense aconseguir-ho, elmón local amb la amenaça constant dels jutjats. Lluny d’això, alcaldes i alcaldessessegueixen al peu del canó per defensar el què legítimament els hi demanen els seusciutadans i que, com no podria ser d’una altra manera, donen cabuda les lleis vigents.
Els ponts, les vies de diàleg que hem intentant una i altra vegada des de Catalunya, através del nostre govern però també des del món municipal i des de la societat civil,han topat reiteradament contra un mur que no ha deixat entreveure cap escletxa, capgest per part del govern espanyol, ans el contrari, aquest mur s’ha anat aixecant cadacop més alt i més sòlid, més intransigent contra qualsevol emissari que ha intentatdonar la ma per parlar d’una possible sortida. Ahir a la tarda, el Congrés dels diputatsva viure un nou episodi d’aquesta història i, com era d’esperar, la resposta va serimplacable i es va evidenciar que no hi ha possible diàleg amb qui no vol escoltar, ambqui no té cap intenció de cedir ni en un sol punt de la seva estratègia.
Els representants del Parlament de Catalunya van demanar que es transfereixi a laGeneralitat de Catalunya la competència de convocar referèndums fent ús de l’article150.2 de la Constitució, buscant una possible i imaginativa solució per tal que garantirque el poble català pugui expressar lliurement el seu dret a decidir. Però, com éssabut, la resposta per part de tots els partits d’àmbit estatal representats al Congrésdel diputats (PP, PSOE i UPD) va ser contundent, sense matisos, totalment contrària ala celebració d’una consulta que és l’eina democràtica que tenen els països del mónper determinar el seu futur.
Per tot això, l’Associació de Municipis per la Independència MANIFESTA que:
1. Lamentem el constant menysteniment de les aspiracions legítimes idemocràtiques del poble de Catalunya, que ahir es va expressar ambcontundència al Congrés dels diputats espanyol.
2. Defensarem des del món municipal, ara i sempre, el dret d’autodeterminaciódels pobles i treballarem amb fermesa per a la protecció dels drets nacionals iper la conscienciació de la ciutadania per tal que pugui exercir aquest dret.
3. Facilitarem i impulsarem la celebració d’una consulta a Catalunya per tal queels ciutadans i ciutadanes, democràticament, puguin decidir si volen laindependència del nostre país.
4. Donarem suport al govern de la Generalitat de Catalunya en totes les accionsque vagin encaminades a aconseguir aquest objectiu. A les hores següents deconvocar-se la consulta, els ajuntaments catalans convocarem un pleextraordinari per donar-hi suport.
Ja ens ho va avançar fa més d’un segle el poeta Joan Maragall, i ara, en veu alta i fermaho repetim des dels municipis, des de l’estructura més propera al ciutadà com unaúnica veu i com un altaveu de les persones que ja no troben l’encaix en aquest Estat,Espanya, que ens gira una i altra vegada l’esquena, que no entén ni vol entendre elclam pacífic d’un poble.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?Has desaprès d’entendre an els teus fills?Adéu, Espanya!
Oda a Espanya. Joan Margall. 1898